Principals conclusions
El blanqueig de diners és un problema global que afecta les economies i alimenta el crim organitzat.
Les regulacions AML tenen com a objectiu prevenir i detectar el blanqueig de diners a través de diverses mesures.
El procés de blanqueig de diners normalment implica tres etapes: col·locació, estratificació i integració.
KYC i AML són processos diferents però estretament vinculats en la lluita contra els delictes financers.
El blanqueig de diners és el procés mitjançant el qual els delinqüents intenten fer que els diners obtinguts il·legalment semblin legítims. Les polítiques contra el blanqueig de diners (AML) tenen com a objectiu frenar aquesta pràctica que normalment treballa per blanquejar diners d'activitats com el tràfic de drogues, la corrupció o el terrorisme.
El blanqueig de diners és un problema global amb conseqüències importants, ja que afecta l'economia global, debilita el sistema financer i alimenta el crim organitzat. De fet, el Fons Monetari Internacional (FMI) estima que anualment es blanquegen entre 2,17 i 3,61 bilions de dòlars, equivalent al 5% del PIB mundial.
Davant d'aquest problema, les regulacions contra el blanqueig de diners (AML) busquen reduir i eliminar aquesta pràctica il·legal, donant una major responsabilitat a les entitats regulades per lluitar contra aquests delictes financers.
Què són les directives AML?
Les directives contra el blanqueig de diners (AML) són un conjunt de normes dissenyades per protegir i mantenir un sistema financer saludable. Aquestes regulacions requereixen que les organitzacions financeres apliquin certes mesures per prevenir i detectar el blanqueig de diners. També requereixen que les transaccions o activitats sospitoses siguin notificades a les autoritats competents.
Quines mesures han d'implementar les institucions per combatre el blanqueig de diners?
Les directives contra el blanqueig de diners dissenyen el marc regulador, però depèn de les organitzacions aplicar les regulacions contra el blanqueig de diners (AML). Els passos més comuns són:
- Verificació d'identitat: A través d'aquest procés, les organitzacions poden assegurar-se que la persona a l'altre costat és realment qui diu ser. Aquest és el primer pas per detectar i prevenir el blanqueig de diners.
- Screening de PEPs i sancions: Un cop verificada i validada la identitat de l'usuari, les seves dades es contrasten amb diferents bases de dades de PEPs (Persones Exposades Políticament) o sancions.
- Monitoratge de transaccions: Les polítiques AML permeten la traçabilitat de diverses transaccions per detectar activitats sospitoses.
- Formació dels empleats: L'educació de l'equip és clau en qualsevol lluita contra el blanqueig de diners. És important que tothom a l'organització estigui en la mateixa pàgina: des de l'equip directiu fins als empleats de nivell més baix.
A més d'aquestes mesures, moltes empreses també apliquen anàlisis de risc o auditories internes contínues com a part d'aquest procés.
Qui estableix els estàndards AML?
Les normes per combatre el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme provenen del Grup d'Acció Financera Internacional (FATF), amb seu a París. Aquesta organització treballa sota el paraigua de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i les seves directrius tenen un impacte global.
Actualment, el FATF estableix 40 recomanacions que els països han d'implementar en els seus marcs legals i reguladors en la seva lluita contra el blanqueig de diners. Aquestes recomanacions cobreixen una àmplia gamma de temes, com ara la diligència deguda del client (CDD), els informes de transaccions sospitoses (STR) o les qüestions de cooperació internacional.
Els estàndards d'aquest organisme (FATF) s'accepten com l'estàndard internacional per combatre el blanqueig de diners. Més de 180 països i jurisdiccions s'han compromès a implementar les seves recomanacions, cosa que significa que aquestes directrius tenen un efecte significatiu en com les institucions, principalment les financeres, operen i gestionen les seves polítiques contra el blanqueig de diners.
A un nivell més local, cada país té la responsabilitat d'implementar les recomanacions en la seva pròpia legislació. És per això que no tots els països tenen les mateixes regulacions pel que fa a la prevenció del blanqueig de diners, i els marcs reguladors AML poden variar d'un estat a un altre.
A més, és important tenir en compte que aquest marc regulador contra el blanqueig de diners és una regulació viva en contínua evolució. El Grup d'Acció Financera Internacional revisa contínuament les seves recomanacions per adaptar-se a les noves amenaces i tendències globals. És per això que les institucions financeres han d'estar al dia amb les regulacions AML (contra el blanqueig de diners) per garantir que compleixen les seves obligacions i es protegeixen de possibles delictes financers.
Els casos d'Espanya, els Estats Units i el Regne Unit amb polítiques AML
A Espanya, l'organisme responsable d'establir les directrius i normes que les entitats han de complir és SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries). Aquesta institució també s'encarrega de supervisar el compliment de les regulacions contra el blanqueig de diners.
Als Estats Units, FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network) és l'agència principal responsable de combatre el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme. Aquest organisme s'encarrega d'emetre regulacions i directrius per a les entitats obligades, així com de supervisar el seu compliment.
Al Regne Unit, la FCA (Financial Conduct Authority) és responsable de supervisar el compliment de les regulacions de prevenció del blanqueig de diners per part de les entitats financeres. Aquest organisme té el poder d'imposar sancions substancials a les entitats que no compleixen la regulació.
Les etapes del blanqueig de diners
Normalment, el procés de blanqueig de diners consta de tres fases: col·locació, estratificació i integració. Aquí teniu el que sol passar en cadascuna d'elles:
Etapa 1: Col·locació
En l'etapa inicial, l'objectiu és introduir els diners al sistema financer. Aquesta col·locació de capital sol dur-se a terme en empreses que mouen grans quantitats d'efectiu, transaccions immobiliàries i jocs d'atzar.
Un altre mètode pot ser pagar deutes amb efectiu o intercanviar divises per convertir part dels diners a una altra moneda. Per introduir aquests diners il·legals, d'altres decideixen transportar els diners a altres països amb menys control financer.
Etapa 2: Estratificació
L'estratificació és el procés de creació d'un registre documental que amaga l'origen il·legal dels fons i protegeix la identitat dels delinqüents. Les transferències a través de múltiples comptes o les conversions contínues de divises solen ser alguns dels senyals d'alerta per als organismes reguladors i les organitzacions.
És per això que les entitats financeres com els bancs o els neobancs estan obligades a dur a terme la deguda diligència per detectar aquest tipus d'activitats il·lícites.
Etapa 3: Integració
Un cop blanquejat el capital, es reincorpora al circuit financer legítim i torna a les mans dels delinqüents. El procés d'estratificació anterior fa que sigui molt difícil distingir entre fons obtinguts legalment i il·legalment.
Per exemple, si els delinqüents van adquirir actius (com ara béns immobles, joies o vehicles), podrien revendre'ls per recuperar aquest capital, ara de curs legal. Una altra tècnica comuna és emetre factures falses a empreses fantasma per rebre pagaments per serveis o béns que en realitat no existeixen.
La diferència entre AML i KYC
Tot i que van de la mà, la verificació d'identitat (KYC, Know Your Customer) i els processos AML (contra el blanqueig de diners) no són el mateix, tot i que estan estretament lligats. Mentre que el primer se centra en conèixer i identificar la persona, el segon tracta totes les regulacions vinculades al capital, el seu origen i la traçabilitat. Es podria dir, per tant, que la verificació d'identitat és la primera fase en la lluita contra el blanqueig de diners.
És per això que tenir un programari sòlid de verificació d'identitat o KYC permet a les organitzacions construir la base per mantenir-se allunyades del frau.
Com prevenir el blanqueig de diners: KYC i AML de Didit
Tenir un sistema KYC sòlid és el primer pas en la lluita contra el blanqueig de diners. És per això que a Didit, oferim un servei de verificació d'identitat gratuït, il·limitat i per sempre.
Aquesta solució inclou:
- Verificació de documents, a través de la qual extraiem informació de la documentació, assegurant també la seva legitimitat.
- Reconeixement facial, a través del qual verifiquem que la persona és qui realment és, utilitzant proves de vivacitat i algorismes avançats per evitar fraus com els deepfakes.
Com podem oferir aquest servei de forma gratuïta, independentment de la mida de l'empresa? En aquesta publicació del bloc, us ho expliquem tot.
A més de la verificació d'identitat gratuïta, a Didit oferim opcionalment una solució d'AML Screening, de manera que podem comparar les identitats verificades amb diverses bases de dades internacionals perquè les empreses també compleixin aquestes regulacions sense que els costos de compliment es disparin.
Si voleu saber més sobre la nostra solució gratuïta de KYC i l'opcional d'AML, feu clic al bàner. Els nostres companys respondran qualsevol pregunta que pugueu tenir!
