Edo Bakker: "No es tracta només de complir la llei, sinó d'evitar que criminals utilitzin la teva empresa per blanquejar"
En aquesta pàgina
Taula de continguts
Edo Bakker és un reconegut expert en Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (PBC/CFT), amb una sòlida trajectòria professional en l'àmbit de la consultoria i auditoria. Després d'una dècada en firmes com KPMG i PwC, on es va especialitzar en control intern i gestió de riscos, l'Edo ha desenvolupat una extensa experiència realitzant auditories externes de prevenció de blanqueig per a entitats financeres de primer nivell com Banco Santander, BBVA, Citibank i Goldman Sachs, entre d'altres. La seva expertesa abasta també l'assessorament a subjectes obligats no financers, incloent-hi el sector immobiliari, despatxos d'advocats i operadors de joc en línia.
"El que realment em va atreure d'aquesta especialitat és el seu aspecte pràctic. No només compleixes amb una obligació legal, sinó que contribueixes a evitar que els criminals utilitzin els seus beneficis il·lícits, impedint que tinguin via lliure per delinquir mentre la resta de ciutadans complim amb les nostres obligacions", afirma l'Edo, destacant el valor social de la seva tasca professional. Sobre el futur del sector, adverteix que "estem arribant a un punt d'inflexió on la prevenció del blanqueig s'està tornant significativament més estricta. L'enduriment en el sector bancari està generant un efecte cascada que obligarà a tots els subjectes obligats a elevar els seus estàndards de compliment".
Pregunta: Com vas arribar a especialitzar-te en prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme?
Resposta: El camí cap a la meva especialització va ser força fortuït. Vaig iniciar la meva carrera professional a KPMG i posteriorment a PwC, dedicant-me durant 10 anys a projectes de gestió de riscos, control intern i auditoria interna en diversos sectors: marítim, industrial, farmacèutic, petroquímic... pràcticament tots excepte el financer.
La meva transició cap a la prevenció del blanqueig de capitals es va produir gradualment, quan van començar a assignar-me més projectes relacionats amb aquest àmbit. Aquest canvi va implicar també el meu trasllat al sector financer dins de les consultores, on vaig començar a realitzar auditories externes de prevenció de blanqueig per a grans entitats com Banco Santander, BBVA, Bankinter, Cajamar i Caixabank. També vaig treballar amb bancs americans establerts a Espanya com Citibank, Goldman Sachs i JP Morgan.
A més del sector purament financer, vaig estendre el meu treball a asseguradores i a subjectes obligats no financers: immobiliàries, despatxos d'advocats i operadors de joc en línia, entre d'altres.
El que realment em va atreure d'aquesta especialitat és el seu aspecte pràctic. Mentre que la gestió de riscos tradicional se centra en definir controls financers amb les empreses, la prevenció del blanqueig té un impacte tangible: no només compleixes amb una obligació legal, sinó que contribueixes a evitar que els criminals utilitzin els seus beneficis il·lícits. En essència, ajudes a que no tinguin via lliure per delinquir i després gaudir de cases, cotxes i un nivell de vida elevat mentre la resta de ciutadans complim amb les nostres obligacions fiscals.
P: Quins són els aspectes clau que no han de faltar en cap pla sòlid i efectiu de prevenció?
R: Existeixen dos elements fonamentals. El primer és l'anàlisi de risc del subjecte obligat, que proporciona una fotografia real de la seva situació. Aquesta anàlisi s'ha d'elaborar meticulosament amb dades quantitatives i qualitatives, estadístiques i altres indicadors que permetin avaluar adequadament els riscos particulars. No serveix aplicar una plantilla genèrica; no és un "cafè per a tothom".
El segon element essencial és el manual de prevenció. Aquest no pot limitar-se a enumerar les obligacions formals establertes a la llei. Ha de ser un document adaptat i aterrat, amb indicacions pràctiques, contactes específics i exemples concrets d'operacions de risc. L'objectiu és que els empleats, que constitueixen la primera línia de defensa, sàpiguen identificar situacions sospitoses, quina documentació sol·licitar i com procedir.
Complementàriament, és crucial realitzar una formació efectiva per als empleats. Aquesta formació ha de transmetre que la prevenció del blanqueig va més enllà de complir amb una obligació legal; estàs evitant que criminals utilitzin la teva empresa per blanquejar i protegint-la d'un seriós risc reputacional. Un escàndol d'aquest tipus a la premsa, on es relacioni la teva empresa amb narcotraficants o altres delinqüents (fins i tot sense coneixement previ), pot danyar greument les teves relacions amb clients, proveïdors i empleats.
P: Consideres important fomentar una cultura de compliance dins de les empreses?
R: Sens dubte. El repte està en què actualment les empreses afronten múltiples obligacions normatives: prevenció de riscos laborals, protecció de dades i moltes altres que impliquen polítiques i formacions contínues.
La clau està en què la formació en prevenció de blanqueig ha de diferenciar-se, sent pràctica i centrant-se en els riscos reals i reputacionals. No pot ser percebuda com "una formació més", similar a la de protecció de dades o prevenció de riscos laborals.
L'enfocament ha d'aconseguir que els empleats interioritzin la importància del blanqueig i creguin genuïnament en la rellevància de la seva prevenció. És fonamental construir una sensibilització que vagi més enllà del mer compliment formal.
P: Quina importància tenen els processos KYC com a primera línia de defensa en un programa de prevenció?
R: Els processos d'identificació i coneixement del client (KYC) són absolutament crucials. Quan dones d'alta un nou client, necessites identificar-lo i conèixer la seva activitat econòmica adequadament.
La raó és simple: si desconeixies si un client treballa per compte aliè, és estudiant o quin és el seu perfil professional i econòmic, serà impossible determinar si les seves operacions posteriors són coherents amb aquest perfil. Un KYC inicial robust, complementat amb un seguiment continu i actualitzacions periòdiques, és fonamental per reduir riscos.
La qualitat de la informació recopilada durant el KYC condiciona tota l'efectivitat del sistema de prevenció i detecció posterior.
P: Quins són actualment els sectors més vulnerables al blanqueig de capitals?
R: Les dinàmiques del blanqueig estan en constant evolució. Quan s'incrementen els controls en un sector, com el financer, els blanquejadors simplement migren cap a altres menys regulats o vigilats, com el joc en línia, les criptomonedes o el sector immobiliari.
Aquesta és precisament la raó per la qual en els últims 30 anys s'ha anat ampliant progressivament el catàleg de subjectes obligats, a mesura que es detectaven nous casos de blanqueig en diferents sectors.
Actualment, el sector financer continua sent el de major risc, principalment pel volum d'operacions que gestiona i la facilitat amb què es pot obrir un compte, realitzar transferències internacionals i després desaparèixer. No obstant això, altres sectors com l'immobiliari també presenten un risc significatiu, especialment pels elevats imports que manegen en les seves transaccions.
Qualsevol sector, sense els controls adequats, pot ser utilitzat per al blanqueig de capitals.
P: Com està transformant la intel·ligència artificial el sector de la prevenció?
R: La intel·ligència artificial presenta una dualitat interessant. D'una banda, els criminals l'estan utilitzant per fabricar documentació falsa, crear identitats sintètiques i fins i tot falsificar certificats bancaris de titularitat de comptes o deepfakes.
Però alhora, les entitats, especialment els bancs, estan incorporant la IA en els seus sistemes d'alertes per detectar operatives sospitoses. Anteriorment, els sistemes es basaven principalment en alertes estàtiques (per exemple, que saltés una alerta amb qualsevol operació superior a 100.000€), però això resultava limitat.
Amb la intel·ligència artificial, podem establir models que considerin simultàniament 20 o més factors de risc ponderats. Per exemple, una transferència de 30.000€ realitzada per un estudiant, amb destinació a un altre país, des d'un compte obert fa menys d'un mes i amb altres factors addicionals pot generar una alerta, encara que l'import per si sol no seria significatiu.
Aquesta capacitat per analitzar múltiples variables simultàniament està revolucionant l'efectivitat dels sistemes de monitorització.
P: Amb la constant evolució de les normatives, creus que s'estan donant els passos adequats per reduir el risc de blanqueig o encara queda molt camí per recórrer?
R: Efectivament, la normativa evoluciona, però l'adaptació de les empreses no sempre segueix el mateix ritme. Existeix una bretxa important en la implementació: mentre alguns subjectes obligats ni tan sols compleixen amb les obligacions bàsiques, altres mantenen els mateixos procediments que quan es va publicar la llei per primera vegada, sense actualitzar-los.
La prevenció del blanqueig requereix una millora contínua. Cada any hauríem d'estar evolucionant i refinant els nostres mètodes, perquè a nivell internacional estem constatant que, malgrat els considerables recursos invertits, els resultats no són els esperats.
Tant les entitats que ja tenen sistemes avançats com les que estan en un nivell intermedi han de continuar millorant, i aquelles que no fan res han de començar com més aviat millor. És un procés continu d'adaptació i addicionalment em consta que altres subjectes obligats, com bancs, notaris, etc., també estan exigint cada vegada més compliment de la normativa en el tràfic econòmic diari.
P: Quins canvis proposaries per fer més eficaços els processos de prevenció?
R: Hi ha diversos aspectes fonamentals que millorarien significativament l'eficàcia:
Primer, l'anàlisi de risc ha de deixar de ser una mera formalitat i convertir-se en un document que reflecteixi fidelment el treball realitzat i la situació actual dels riscos.
Segon, és crucial incorporar noves tecnologies com la vídeo-identificació i la intel·ligència artificial en els processos.
Tercer, les empreses han de connectar la informació interna sobre els seus clients amb fonts externes. Per exemple, si un client apareix als Papers de Panamà, això no significa automàticament que sigui un blanquejador, però constitueix un factor de risc addicional que ha de considerar-se.
Quart, a Espanya existeix un problema de supervisió. Sovint, fins que no s'imposa una sanció greu, moltes empreses no es prenen seriosament les seves obligacions. Això genera a més un greuge comparatiu: algunes entitats dediquen importants recursos a la prevenció mentre altres amb prou feines fan res i obtenen majors beneficis per això.
Finalment, la col·laboració públic-privada ha estat històricament limitada a Espanya, encara que està millorant des de l'any passat. Necessitem més intercanvi de coneixement entre els subjectes obligats i el SEPBLAC. Al cap i a la fi, els delinqüents col·laboren eficaçment entre ells; nosaltres, els bons, que teòricament som més nombrosos, hauríem d'unir forces amb major determinació.
P: Si haguessis de destacar una sola habilitat imprescindible per exercir amb èxit la funció de responsable de prevenció de blanqueig de capitals, quina seria i per què?
R: L'habilitat més important és saber demanar ajuda. La prevenció del blanqueig no és una batalla que puguis lliurar en solitari, ni dins ni fora de la teva organització.
Internament, és fonamental sol·licitar els recursos necessaris, tant humans com tecnològics. I externament, en situacions específiques, recórrer a experts amb coneixements especialitzats.
Per exemple, una empresa que normalment no accepta pagaments en criptomonedes podria rebre una transferència bancària l'origen de la qual sigui una inversió en cripto. En aquests casos, si no estàs familiaritzat amb aquest món, és perfectament vàlid buscar assessorament extern sobre quina informació sol·licitar al client per justificar aquestes operacions o com pot demostrar la titularitat d'un moneder digital.
En definitiva, ningú ho sap tot. Tots tenim fortaleses i debilitats, per la qual cosa el treball en equip resulta essencial per compensar les nostres limitacions individuals.
P: Com veus l'evolució de la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en els propers anys?
R: Encara que històricament hem vist cicles de major i menor atenció a aquesta matèria, crec que el nou reglament de capitals portarà canvis significatius.
Estic observant una tendència interessant, especialment en el sector bancari: mentre abans moltes revisions es realitzaven a posteriori, ara els controls són preventius i molt més estrictes. M'han explicat casos de persones els pares de les quals els enviaven diners des de l'estranger (per exemple, des d'Holanda a Espanya) per imports no especialment elevats, però on el banc ha sol·licitat justificació de l'origen dels fons, arribant a retornar els diners al país d'origen davant la falta de documentació.
Aquest enduriment en el sector bancari està generant un efecte cascada. Per exemple, si una immobiliària no aplica adequadament els controls de prevenció i el banc bloqueja els fons d'una transacció, la immobiliària es veu obligada a demostrar que ha complert amb les seves obligacions legals.
Estem arribant a un punt d'inflexió on la prevenció del blanqueig s'està tornant significativament més seriosa i estricta. I aquesta tendència continuarà intensificant-se en els propers anys.
Didit News