Entrevista amb l’especialista AML Juan Oliveros sobre criptoactius i regulació

Juan Oliveros és especialista en prevenció de blanqueig de capitals (AML) a Cuatrecasas, i aporta una formació combinada en Dret i Administració i Direcció d'Empreses. Va iniciar la seva carrera en un custodi d'actius digitals, on va fer les seves primeres passes en el sector de les criptomonedes. Des del febrer de 2021 ha orientat la seva trajectòria professional a la prevenció del blanqueig de capitals i al compliment normatiu, especialitzant-se en la traçabilitat que ofereix la tecnologia blockchain i dissenyant processos AML eficients adaptats al sector. Ha treballat en revisions KYC, anàlisi d'operacions i assessorament a entitats per integrar eines i processos de crypto AML.

«El que realment em va enganxar va ser descobrir que, a diferència dels diners fiat, amb la blockchain pots rastrejar cada transacció fins al seu origen; és una eina pràctica per frenar l’ús il·lícit de fons», explica en Juan, destacant l’avantatge de transparència que aporta al compliment normatiu. Mirant al futur, Oliveros adverteix que «ens trobem en un punt d’inflexió en què la regulació s’està endurint i s’estén a nous subjectes obligats, cosa que obligarà totes les organitzacions a elevar els seus estàndards de compliment».

Pregunta: Què et va portar a especialitzar-te en el compliment normatiu aplicat als criptoactius?

Resposta: Quan vaig acabar els estudis de Dret i Administració i Direcció d’Empreses, vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar a Onyze, un custodi d’actius digitals. En aquell moment, sincerament, no tenia gaire coneixement sobre el món cripto. Ara bé, tenia un amic de tota la vida molt ficat en aquest sector, conegut per desenvolupar projectes rellevants com Aragon i que actualment treballa en un projecte de banca descentralitzada. Al principi, quan me’n parlava, em sonava a cant de sirenes —una cosa llunyana i estranya—, però quan va sorgir aquesta oportunitat vaig parlar amb ell i em va orientar molt. Amb perspectiva, crec que ha estat una de les millors decisions professionals que he pres. Ara mateix podria dir que sóc un autèntic friki del sector: sempre estic llegint, informant-me i aprofundint-hi. Això sí, intento allunyar-me de l’estigma del valor especulatiu de Bitcoin i em centro més en el potencial tecnològic i en com transformarà el sistema financer.

P: Ha canviat molt el sector des que vas començar el febrer de 2021?

R: Enormement. Especialment en la prevenció del blanqueig de capitals. Recordo perfectament que, quan vaig començar en el sector, les empreses cripto ni tan sols eren subjectes obligats. Era absolutament el “Wild West”, cosa que ens va obligar a adaptar tots els processos AML a la normativa i a obtenir el registre davant el Banc d’Espanya. Des d’aleshores, l’evolució ha estat radical. Sempre que es parla de cripto, molta gent es posa les mans al cap dient que no es pot rastrejar, que no saps qui hi ha al darrere. I és cert que inicialment Bitcoin va sorgir en contextos com Silk Road i la Dark Web, que van associar el sector a activitats il·lícites. Però la realitat actual és molt diferent. El gran valor de la blockchain és precisament la seva traçabilitat: pots seguir absolutament tot. Un exemple visual que poso sovint és: avui reps un bitllet de 50 €, i no saps qui l’ha tingut cinc passos enrere. Amb la blockchain, ho pots saber. A més, hi ha eines d’anàlisi molt potents que permeten identificar les entitats i els moviments que hi ha darrere de cada operació.

P: Notes un canvi en la manera com els professionals veuen avui el sector cripto?

R: Sens dubte, però depèn molt del perfil i de la generació. Les persones que provenen de sectors més tradicionals solen ser força reticents. Potser per manca de coneixement o per males experiències indirectes, però normalment mostren més resistència. En canvi, quan parles amb perfils més tecnològics o amb gent jove, la percepció canvia radicalment. Aquest segment entén ràpidament el valor real del sector, l’assimila i l’adopta molt més de pressa.

P: Consideres que la normativa actual de prevenció de blanqueig de capitals i KYC és prou robusta?

R: Ha avançat molt els darrers anys, especialment gràcies als estàndards del GAFI i a la creació de la nova Autoritat Europea contra el Blanqueig de Capitals (AMLA). Abans hi havia una certa dispersió regulatòria —cada país aplicava les directives europees d’una manera diferent—, però amb l’AMLA s’espera una harmonització clau. Crec que és l’avenç normatiu més rellevant a Europa dels últims temps i ajudarà a garantir coherència a tota la UE.

P: Com creus que afectaran regulacions com MiCA, DORA o la Travel Rule les empreses cripto?

R: Molt positivament, perquè aporten seguretat jurídica. Quan vaig començar, com he comentat abans, pràcticament no hi havia regulació. Ara, amb MiCA o la Travel Rule, s’ofereix una estabilitat regulatòria clau per atreure grans institucions financeres i fons d’inversió, que abans no hi entraven precisament per aquesta manca de marc normatiu clar. Aquesta seguretat regulatòria és essencial per aconseguir una adopció massiva del sector.

P: Creus que la regulació és suficient per atraure el públic general cap al mercat cripto?

R: La regulació hi ajuda, però per si sola no n’hi ha prou. La gent jove, en general, ja sap com accedir-hi fàcilment, però per a públics més grans —persones com els meus pares o avis— crear un compte en un exchange no és una cosa senzilla ni habitual. Aquí és on entren en joc les entitats financeres tradicionals: si la banca de tota la vida comença a oferir aquests serveis amb l’actual seguretat regulatòria, ho posarà molt més fàcil a l’usuari mitjà. No obstant això, moltes institucions financeres apliquen el famós de-risking, pensant que tot el que té a veure amb cripto és dolent. En lloc d’això, haurien d’aprofitar el boom del sector, formar bé els seus equips, crear bons procediments de crypto AML i entendre les oportunitats reals que ofereix aquest mercat.

P: No hi ha el risc que una regulació excessiva acabi perjudicant l’experiència d’usuari?

R: Una regulació excessiva pot ser negativa, però no crec que actualment hi hagi un excés en cripto. El que sí que percebo és una mala comprensió del sector i una aplicació incorrecta de la normativa existent. L’equilibri està a entendre de veritat el sector, formar adequadament els professionals i fer un ús correcte de les eines disponibles.

P: Quin pes té el procés de KYC en la prevenció del blanqueig de capitals dins del món cripto?

R: El KYC és absolutament fonamental, tant en cripto com en qualsevol sector financer. Et permet saber realment qui hi ha darrere de cada operació i prevenir el frau, el robatori d’identitat i els actes il·lícits. A més, les dades obtingudes en el procés de KYC alimenten directament els algorismes que defineixen el perfil de risc de cada client. Sense un KYC robust i dades fiables, no pots tenir un bon algorisme ni gestionar correctament el risc.

P: Quins elements no poden faltar en un bon pla de prevenció de blanqueig de capitals?

R: Al meu entendre, hi ha tres elements essencials:

• Un proveïdor KYC que garanteixi verificacions fiables.
• Un algorisme de risc ben calibrat que permeti una bona segmentació de clients, acompanyat d’un sistema d’alertes robust.
• Un equip humà molt ben format i qualificat. Aquest últim punt és clau perquè són les persones qui prenen les decisions crítiques. A més, la formació contínua és essencial, perquè vivim en un entorn molt canviant, amb noves tecnologies i noves formes de cometre frau.

P: Per què és tan important que un analista AML defineixi bé els perfils de risc?

R: Perquè és la primera referència i percepció que tens en qualsevol anàlisi. Un perfil ben definit ajuda enormement a gestionar operacions sospitoses de manera ràpida i efectiva. És la base sobre la qual treballes cada dia.

P: Com és el dia a dia d’un analista AML?

R: Molt dinàmic. Personalment, em considero molt afortunat perquè al llarg de la meva carrera he pogut treballar en totes les fases d’un cicle complet de compliment: des de les revisions inicials de KYC, l’anàlisi operativa i la definició de perfils, fins a la presa de decisions finals. Això m’ha permès tenir una visió global del procés, que valoro molt perquè t’ajuda a créixer professionalment.

P: Cap a on creus que s’orientarà la regulació AML en el futur?

R: Probablement cap a l’ampliació dels subjectes obligats. Per exemple, la nova directiva europea preveu incloure-hi clubs esportius i agents de futbol. I, específicament en cripto, és probable que es regulin aspectes que MiCA ha deixat fora, com els NFT o les finances descentralitzades (DeFi), un àmbit que, des del meu punt de vista, representa la pròxima gran revolució financera.