
Judit Pino és una experta en compliment normatiu que s’ha especialitzat, els darrers anys, en prevenció del blanqueig de capitals (AML) i finançament del terrorisme (CTF) en el sector immobiliari. Té una àmplia experiència en diferents sectors, cosa que li permet afirmar que els analistes es converteixen «en una mena de detectius» que investiguen, analitzen i s’enfronten a «un segon món que opera fora de la mirada de la majoria de la gent».
«La reputació del sector immobiliari com a punt feble en prevenció no és del tot injusta», reconeix l’analista, tenint en compte que els grans bancs poden assumir una «inversió i auditoria» molt més gran. «Per això eines accessibles com Didit poden ajudar autònoms i petites empreses», apunta.
P: Què et va atreure del món del compliment normatiu i la prevenció del blanqueig de capitals?
R: És un sector apassionant on cada dia és un repte i no t’avorreixes mai. La formació constant és essencial, sobretot amb l’aparició de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies. Et converteixes en una mena de detectiu: investigues, analitzes i t’enfrontes a un «segon món» que opera fora de la vista de la majoria de la gent. Cada experiència m’ha enriquit, des de les criptomonedes fins a la falsificació. Si no et mantens actualitzat, et quedes enrere.
P: Com ha canviat la teva visió del compliance des que vas començar?
R: Moltíssim. Dins d’una empresa, l’àrea de compliance se sol veure com el «poli dolent», el que posa fre als objectius comercials. En banca, el control és molt més estricte per les multes i l’impacte reputacional. En el sector immobiliari, la regulació va en augment i això exigeix més professionals i recursos de compliment, cosa que pot acabar portant a delegar aquestes tasques en tercers.
P: Què diferencia el sector immobiliari pel que fa al compliment normatiu?
R: La diferència principal és la capacitat d’inversió en tecnologia i en auditories internes. Un banc es pot permetre eines avançades i equips d’auditoria; un autònom o una petita immobiliària, no. Amb el reglament únic de prevenció del blanqueig (AML Regulation) i la Sisena Directiva contra el blanqueig de capitals (AMLD6), tothom s’haurà de posar al dia, però l’adaptació serà molt desigual.
P: És justa la reputació del sector immobiliari com a punt feble en la prevenció del blanqueig?
R: No és del tot justa. El problema és que als petits operadors no se’ls donen prou eines ni suport. Si s’exigeix el mateix nivell de compliment normatiu, s’haurien d’oferir ajudes o subvencions. Si no, el sector acabarà monopolitzat per grans fons i els autònoms quedaran relegats a treballar per a ells.
P: Està creixent la conscienciació sobre el compliance dins del sector?
R: Sens dubte. Amb l’arribada de la nova directiva i l’enduriment de la normativa, els autònoms i les petites empreses són més conscients de les seves obligacions i es veuen forçats a posar-s’hi seriosament.
P: Quina importància tenen els processos i la tecnologia en l’adaptació regulatòria?
R: Són clau. Cada canvi normatiu implica redissenyar alertes i aplicacions. L’escenari ideal és que les eines s’integrin perfectament amb els sistemes del client i s’adaptin a les seves necessitats. Però no sempre hi ha pressupost per fer-ho, i acabes treballant amb solucions parcials o «pegats». És essencial fer proves exhaustives i que els proveïdors tecnològics s’impliquin en el dia a dia del client. En el cas dels autònoms o petits operadors, la solució poden ser eines com Didit.
P: Ha canviat la rellevància dels processos de verificació d’identitat?
R: Molt. Amb les reserves d’immobles en línia, molts agents independents no entenen la importància real d’aquests processos, tant online com offline, i veuen el compliance com un obstacle. Hi ha una manca de cultura de compliment, de coneixement i de recursos a les petites immobiliàries i entre els autònoms, i per això eines com Didit els poden ajudar. A les grans empreses, la situació és diferent.
P: Què en penses de la tokenització i de les plataformes cripto en el sector immobiliari?
R: Són una oportunitat per al sector, però també un risc pel que fa al blanqueig de capitals. La nova regulació busca ordenar aquests models per incrementar la seguretat, tot i que una regulació excessiva pot complicar molt les operacions. La identificació del client continua sent essencial, més enllà de la digitalització.
P: Com es coordina la prevenció del frau entre equips interns i externs?
R: Mitjançant controls interns, canals interns i externs de denúncia, requeriments i col·laboració amb les autoritats. La feina de compliance és fonamental per evitar que persones innocents es vegin afectades per fraus o robatoris d’identitat. Cal més conscienciació, especialment entre els petits operadors.
P: Quin horitzó veus per al futur del compliance en el sector immobiliari?
R: La due diligence serà molt més exhaustiva i es valorarà tant l’anàlisi quantitativa com la qualitativa. Necessitarem professionals amb experiència i visió global. La tendència va cap a la concentració: els grans actors sobreviuran i els petits hauran d’adaptar-se o, em temo, desapareixeran. El sector serà més global, més digital i molt més exigent.
