
Key takeaways (TL;DR)
Un mal procés KYC destrueix conversions: més del 60% dels usuaris abandonen l’onboarding quan la verificació és lenta o confusa.
Les empreses capdavanteres tracten el KYC com una experiència estratègica, integrant verificacions fluides i transparents que generen confiança des del primer clic.
Una KYC UX guanyadora combina rapidesa (<30 s), automatització, claredat i consistència a tots els dispositius, reduint costos i fricció.
Didit converteix el KYC en un avantatge competitiu: fluxos automàtics, integració en minuts, preus transparents i analítica del funnel en temps real.
Potser et sona aquesta escena: un usuari et descobreix, comença el registre amb entusiasme i, just quan està a punt d’acabar, arriba el temut moment del KYC. Fotos borroses, formularis infinits, esperes de minuts (o fins i tot hores) per a un procés tan simple com una verificació d’identitat.
El resultat? L’usuari abandona. El que molts equips no veuen és que l’onboarding no és només un tràmit: és el primer moment real de confiança entre el teu producte i un client potencial.
Un procés de verificació d’identitat mal dissenyat no només enfonsa la conversió; també destrueix el moment emocional més fràgil del customer journey: l’instant en què l’usuari decideix si la teva marca li transmet seguretat o frustració. Les dades ho confirmen: un estudi de The Financial Brand va trobar que el 68% dels consumidors van abandonar un procés d’onboarding digital en banca el 2021, davant del 63% el 2020.
Dit d’una altra manera: més de dos terços dels clients potencials no completen l’experiència. No és anecdòtic: vol dir que l’onboarding i, sobretot, el procés KYC, estan destruint valor.
Tot i això, moltes empreses (de sectors com fintech, neobanca o crypto) han capgirat la història. Han aconseguit transformar el KYC en una eina de creixement, convertint-lo en una palanca de confiança i velocitat.
Els mètodes tradicionals de KYC tenen un problema: es van dissenyar per complir la normativa, no per cuidar l’experiència d’usuari. Formularis interminables, processos manuals, errors de verificació, proveïdors lents… tot condueix a un únic camí: l’abandonament.
Algunes dades que cal conèixer:
Darrere de cada punt de fricció hi ha una història de conversió perduda. I això afecta directament mètriques crítiques: CAC (Cost d’Adquisició), LTV (Valor de Vida del Client) i retenció.
L’equació és clara: a més fricció, menys conversió. I com menor conversió, més cost per usuari actiu. La bona notícia és que aquesta equació es pot invertir.
Les empreses que lideren el mercat han fet un pas més. No entenen el “KYC perquè toca”. Ho fan per guanyar la confiança de l’usuari més ràpid que la competència. Aquest enfocament els ha permès entendre que el procés de verificació d’identitat no ha d’interrompre l’experiència d’usuari i pot integrar-se de manera fluida i transparent.
És el concepte conegut com seamless verification (o verificacions invisibles): identificar l’usuari sense trencar el flux. L’impacte és immediat: l’usuari percep fluïdesa i seguretat alhora, i es genera confiança—un actiu clau en l’onboarding digital.
Accelerar i simplificar no és només bona pràctica d’UX: és una estratègia de negoci.
No hi ha una recepta única, però sí cinc principis universals que qualsevol KYC UX guanyadora compleix:
Aquests pilars converteixen la verificació en una experiència de confiança, no de sospita.
A més, a nivell de costos operatius, les revisions KYC corporatives poden costar entre US$ 1.500 i US$ 3.500 per client.
Optimitzar la UX i automatitzar el flux no només millora la conversió: redueix la despesa de manera tangible.
Didit ha fet del KYC un accelerador, no un obstacle. El seu enfocament combina automatització, integració instantània i una UX de primer nivell.
El KYC ha deixat de ser un tràmit. Avui és una peça estratègica de disseny de producte, un component essencial del growth engine de qualsevol empresa digital.
Les companyies que tractin la verificació com una experiència—no una obligació—seran les que lideraran el mercat. Perquè el futur del KYC no és només més ràpid.
És invisible: succeeix sense que l’usuari ho percebi, amb tota la solidesa regulatòria al darrere.
