Pablo G. Bartet: “La fusió entre la identitat digital, els mercats basats en tecnologia DLT i la IA sacsejarà l’accessibilitat financera per a tothom”
En aquesta pàgina
Taula de continguts
Pablo G. Bartet és un advocat especialitzat en regulació financera i criptoactius, membre de l’equip d’ATH21. Des d’allà, ofereix assessorament legal a empreses tecnològiques que volen innovar dins un marc jurídic segur. Apassionat dels mercats de capitals i la tecnologia, va començar la seva trajectòria invertint a borsa des de molt jove, fins a endinsar-se de ple en l’ecosistema de startups i el desenvolupament de programari.
Ell afirma: “La vertadera dificultat és traduir la normativa al llenguatge tecnològic i viceversa”, remarcant com és de fonamental desenvolupar solucions que combinin el rigor legal amb un disseny amigable per tal d’impulsar l’adopció de la tecnologia blockchain en el sector financer.
Pregunta: Què et va empènyer a especialitzar-te en regulació financera i d’on prové el teu interès pels actius digitals?
Resposta: L’àmbit financer sempre ha estat una vocació personal. Des de petit, sentia la curiositat d’invertir i em fascinava el mercat borsari. Amb el pas del temps, a mesura que la meva carrera evolucionava, aquell interès va confluir amb la voluntat d’entendre com funcionen els mercats, i això em va motivar a enfocar-m’hi professionalment.
Més endavant, em vaig centrar en l’àmbit de les startups, proporcionant assessorament legal en qüestions que inclouen des de contractes tecnològics i protecció de propietat intel·lectual fins a rondes d’inversió i acords entre accionistes, és a dir, tot l’ecosistema emprenedor.
I la tecnologia? Aquest sector està molt lligat a la innovació, atès que les startups solen basar-se en solucions digitals i tenen un alt potencial d’escalabilitat. La meva passió pel programari i les tecnologies emergents em va empènyer a explorar encara més aquest àmbit.
Cap al 2017–2018, em vaig topar amb un concepte que em resultava desconegut: els contractes intel·ligents (smart contracts). Com a advocat especialitzat en empreses tecnològiques, em va sorprendre no haver-ne sentit a parlar abans, perquè aquests “contractes intel·ligents” semblaven combinar el dret i la tecnologia d’una manera molt innovadora. En investigar-ne el funcionament, vaig adonar-me que, perquè aquesta tecnologia fos plenament operativa, la blockchain necessitava accedir a dades reals del món exterior, així que vaig començar a documentar-me. La meva primera referència va ser Chainlink, un oracle que em va obrir els ulls a un entorn on la tecnologia interactua amb fragments de codi capaços de substituir relacions jurídiques tradicionals.
La primera cosa que vaig fer va ser invertir (mig en broma) en aquell protocol, i després vaig continuar estudiant el tema. Vaig haver de deixar de banda certes idees preconcebudes sobre l’àmbit cripto per reconèixer que aquesta tecnologia podia aportar un gran valor a la finances. Llavors vaig decidir fer el pas, i vaig tenir la sort d’incorporar-me a ATH21 amb la Cristina Carrascosa i un equip fantàstic.
P: Pel que veig, la teva visió de la tecnologia ha canviat…
R: Exacte. Al principi, em semblava que el sector estava ple de bombolla i màrqueting cridaner, on semblava que n’hi havia prou amb dir que s’utilitzava la tecnologia, encara que no hi hagués un projecte o un model de negoci clar.
Tanmateix, a mesura que aprofundies, t’adonaves que les relacions jurídiques tradicionals—sovint carregades de processos lents i burocràcia—podien transformar-se gràcies a aquesta tecnologia. Tant a Europa com en altres llocs, la gent se’n va adonar, i això queda palès en la quantitat d’iniciatives legislatives recents sobre blockchain, criptoactius, intel·ligència artificial i identitat digital. Tot plegat està interconnectat.
P: Com ha evolucionat la legislació des que vas començar?
R: Quan vaig començar a treballar amb models basats en criptoactius, no hi havia cap marc legal específic que se n’ocupés. La gent recorria a analogies o interpretacions de lleis locals i fins i tot estrangeres. En essència, no existia una regulació consolidada.
Amb el temps, van sorgir límits per protegir les persones que interactuaven amb aquests actius. Les primeres implicacions legals—com els requisits de prevenció de blanqueig de capitals (AML)—van aparèixer aleshores. Va ser quan els proveïdors de serveis, com ara els que permetien intercanviar moneda fiduciària per cripto, van començar a enfrontar-se a normes que els obligaven a establir polítiques de valoració de clients segons el risc i requisits d’informació.
Avui dia, hi ha una regulació unificada a tota la Unió Europea que afecta tant els proveïdors de serveis de criptoactius com qualsevol entitat que vulgui emetre tokens. Això protegeix els inversors i situa aquests negocis al mateix nivell que les empreses d’inversió i les estructures financeres tradicionals.
P: A LinkedIn has parlat de la transformació digital en el compliment normatiu. Quins diries que són els reptes més grans que afronten les empreses actualment?
R: No vull atribuir-me tot el mèrit, però crec que la regulació és el principal obstacle. Molts dels nostres clients provenen d’entorns de desenvolupament tecnològic; són molt bons en la part tècnica, però aviat descobreixen que han de fer front a qüestions de normativa i compliment legal.
No es tracta només de traduir els requisits legals a “llenguatge tech”, sinó també a l’inrevés. En aquest camp, tenir algun tipus d’interacció amb el regulador és gairebé inevitable, així que cal comprendre tant la tecnologia com el marc regulatori. En definitiva, el repte és equilibrar el compliment de la norma amb la capacitat d’interpretar i adaptar la tecnologia a un entorn jurídic adequat.
P: Sembla que MiCA (Markets in Crypto-Assets Regulation) ha suposat un punt d’inflexió a Europa. Quins són els seus principals desafiaments i oportunitats?
R: L’objectiu de MiCA és protegir els inversors i donar estabilitat a un mercat nou, impulsat per la tecnologia, que pot ser vulnerable a fraus, errors operatius o males decisions. En regular aquest àmbit, MiCA pretén oferir més seguretat als usuaris.
Però aquesta protecció també pot generar friccions. Tot i que estar regulat augmenta la confiança de l’inversor—i, a la llarga, la demanda—també pot reduir la taxa de conversió. Els usuaris que abans es registraven en pocs clics ara es troben davant de formularis més llargs i clàusules legals més complexes. El repte per a les plataformes és presentar la informació de forma clara i concisa, comptant amb suport legal especialitzat per minimitzar aquestes barreres sense comprometre la seguretat.
P: Creus que regulacions com MiCA atrauran més inversors minoristes cap als actius digitals?
R: Sí, sens dubte. Si vols centralitzar l’activitat, has de respectar l’inversor i complir allò que promets. Des de la meva experiència personal, endinsar-se en el món cripto sense un marc legal sòlid no ofereix gaire tranquil·litat, especialment perquè molt poca gent pot auditar el codi subjacent de cada plataforma. Tenir una protecció reguladora dona una sensació de seguretat als inversors minoristes, que sovint desconeixen què passa rere bastidors en una plataforma cripto.
Ara bé, les plataformes hauran de desenvolupar productes atractius i respectuosos amb la regulació per aprofitar de debò tot aquest potencial.
P: Com penses que MiCA impactarà en els processos KYC i AML?
R: MiCA reforçarà la seguretat assegurant que només inverteixin aquells que estiguin realment qualificats. Unit a altres directives, com les d’AML, enforteix les mesures contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
Tot i que la majoria de proveïdors de serveis cripto als països de la UE ja havien d’ajustar-se a AML, MiCA afegirà encara més requisits, cosa que probablement augmentarà la fricció en l’experiència d’usuari. Veurem com es contraresten la protecció de l’inversor i la voluntat d’oferir un procés de registre més fluït.
P: Quina influència poden tenir la IA i el machine learning en els processos de KYC i AML?
R: Actualment, diferents normatives—MiCA, IA, identitat digital, serveis de pagament, etc.—es discuteixen sovint de manera aïllada. Però en la pràctica, aquestes tecnologies s’uniran per transformar el sector financer. L’identitat digital, sobretot, pot millorar-se enormement amb agents d’IA, i diversos projectes ja ho han demostrat. En l’àmbit cripto ha sorgit el concepte de “DeFAI”, on agents autònoms o reactius poden automatitzar tasques. Això suposa un gran salt endavant en la gestió de wallets i la interacció amb l’usuari en models d’autocustòdia, incloent-hi la verificació d’identitat.
Mirant cap al futur, crec que empreses com Didit ja estan immerses en aquest camí. L’objectiu final és que qualsevol operació financera es pugui fer des del telèfon mòbil. La fusió d’identitat digital, mercats basats en DLT i IA canviarà de manera decisiva l’accessibilitat de les finances per a tothom.
P: Quines mesures consideres imprescindibles per a un sistema AML sòlid?
R: És clau seguir les directrius dels òrgans supervisors pertinents, com ara SEPBLAC a Espanya, en col·laboració amb el Banc d’Espanya i la CNMV. A més, l’escalabilitat és fonamental: cada cop més empreses busquen solucions interoperables perquè els seus clients no hagin de repetir el procés KYC a cada plataforma.
Les wallets d’identitat digital, especialment aquelles basades en un esquema descentralitzat, són molt efectives. L’ús de mecanismes de zero-knowledge proof pot millorar molt la privadesa i permetre que l’usuari accedeixi a múltiples serveis amb una sola verificació. Al meu parer, aquesta és la combinació ideal, i projectes com Didit demostren com es pot dur a terme correctament.
P: Quines estratègies recomanes perquè les empreses integrin solucions tecnològiques sense oblidar el compliment normatiu?
R: Al nostre despatx, la Cristina (Carrascosa) va introduir la idea de “Legal by Design”, que de vegades anomenem “legal hacking”. En essència, conèixer la llei és el punt de partida de qualsevol advocat, però el veritable valor afegit és saber aprofitar l’experiència per trobar estratègies legals que redueixin friccions i permetin créixer al negoci, tot mantenint el compliment de la normativa.
P: El compliment normatiu, especialment en l’àmbit cripto, canvia molt ràpidament. Quines habilitats i coneixements haurien de tenir els professionals per destacar-hi?
R: Més enllà de la formació acadèmica i l’experiència pràctica, cal entendre que ens movem en un terreny inestable, on no sempre hi ha certeses absolutes. Tot i que el sector cripto no tenia un marc legal dedicat als seus inicis, això no significava ignorar els principis bàsics del dret—com la creació i perfeccionament de contractes, a més de les condicions fonamentals en les relacions entre usuari i empresa.
Els professionals han de combinar el coneixement jurídic tradicional—de vegades basat en conceptes força antics—amb les noves regulacions, més reactives. Cal nodrir-se dels dos mons i refiar-se tant de la comprensió de la llei com de la tecnologia per proposar solucions viables.
P: Creus que les regulacions actuals de prevenció de riscos són prou sòlides? Què milloraries?
R: Sí, diria que són prou fermes. Europa ha estat capdavantera en la regulació fintech, oferint estabilitat i predictibilitat. Sovint es diu que l’Àsia o els Estats Units impulsen la innovació, mentre que Europa aposta per la regulació. Tanmateix, aquest model segueix sent molt atractiu per a les grans corporacions. Imagina que muntes una empresa tecnològica en una regió sense un marc normatiu i estàs sotmès a decisions arbitràries del regulador—com pot passar als EUA amb la SEC, on avui estàs complint la norma i demà pots rebre una multa astronòmica.
Així que hi ha aquesta tensió entre un conjunt de regles estables—tot i que no siguin perfectes per a tothom—i la incertesa d’una “regulació per via sancionadora”. Des del meu punt de vista, el model europeu ha funcionat força bé en l’àmbit fintech, amb l’excepció d’algunes àrees, com ara les stablecoins o mètodes de pagament tokenitzats, que caldria polir més.
Ara mateix, també creix l’interès pel DeFi, on la combinació d’identitat digital, IA i el sistema financer basat en cripto pot aportar grans avantatges. No té gaire sentit intentar aïllar aquest camp, especialment si et falten les eines adequades. És essencial evitar que la regulació es converteixi en un “Frankenstein” que acabi estrangulant la innovació.
P: De cara al futur, quines creus que seran les tendències clau en matèria de compliment normatiu per al sector cripto i fintech?
R: Veig aquestes tendències principals:
- Autocustòdia (Self-custody): Donar als usuaris la capacitat de gestionar ells mateixos les seves wallets i la seva informació, assumint la responsabilitat de les seves dades.
- Tecnologia de coneixement zero (Zero-Knowledge): Fer servir protocols que protegeixin la privadesa de l’usuari, de manera que no calgui mostrar documents sensibles per passar verificacions bàsiques.
- Descentralització: Adoptar solucions basades en DLT. Amb l’entrada en vigor de MiCA, crec que augmentarà l’interès pel DeFi. I en l’àmbit dels mercats de valors, veig molta sinergia entre el sector institucional i els projectes DeFi, cosa que pot donar lloc a nous productes molt interessants.
Didit News
Pablo G. Bartet: “La fusió entre la identitat digital, els mercats basats en tecnologia DLT i la IA sacsejarà l’accessibilitat financera per a tothom”
