Pietro Odorisio: "El blanqueig de capitals és un verí per a l’economia i les finances"
En aquesta pàgina
Taula de continguts
Pietro Odorisio és un consultor especialitzat en Anti-Money Laundering (AML) amb una forta vocació pel compliment normatiu i la lluita contra els delictes financers. La seva trajectòria professional combina un sòlid coneixement acadèmic amb experiència pràctica, convertint-lo en una referència en l’àmbit de la integritat financera.
Gràcies a la seva formació en filosofia política i ètica empresarial, Odorisio ha desenvolupat un enfocament estratègic que transforma desafiaments regulatoris complexos en solucions pràctiques. “El blanqueig de capitals és un verí per a l’economia i les finances, provoca greus alteracions socials i desestabilitza sectors sencers”, afirma.
Pregunta: Què et va motivar a especialitzar-te en compliment normatiu i prevenció del blanqueig de capitals? Explica’ns la teva trajectòria i què t’apassiona d’aquest àmbit.
Resposta: El meu interès en aquest camp sorgeix del desig de combinar la meva formació en filosofia política i ètica empresarial amb una feina que tingui un impacte tangible en la lluita contra les activitats financeres il·lícites. Al llarg de la meva carrera, he desenvolupat habilitats específiques en la promoció i ús d’eines tecnològiques avançades per al control AML, l’actualització de bases de dades especialitzades i la formació i assessorament a clients. La meva passió per aquest àmbit neix del repte de contribuir a un sistema econòmic més transparent i segur.
P: Com estan transformant la intel·ligència artificial i el machine learning els processos de detecció de riscos en KYC i AML? Quines són les eines més disruptives amb les quals has treballat?
R: La incorporació de tecnologies com la intel·ligència artificial i el machine learning ha revolucionat el sector AML, millorant la capacitat d’analitzar grans volums de dades i detectar patrons sospitosos. He treballat amb plataformes que integren algorismes avançats per a la supervisió i el filtratge de transaccions, fet que ha permès millorar notablement l’eficiència i reduir els falsos positius. Aquestes eines optimitzen els processos de verificació sense perdre precisió, facilitant el compliment normatiu de les institucions.
P: En el context internacional, quines diferències observes entre els models de compliment normatiu a les diferents regions d’Europa? Com afecten aquestes variacions a les estratègies empresarials globals?
R: Tot i que les regulacions europees segueixen un marc comú, cada país introdueix matisos que poden suposar reptes per a les empreses multinacionals. Algunes jurisdiccions apliquen normes KYC amb més rigor que d’altres, fet que obliga a dissenyar estratègies personalitzades per garantir el compliment sense comprometre l’eficiència operativa. Aquestes diferències poden afectar l’agilitat dels processos i la facilitat per expandir-se en determinats mercats.
P: Segons la teva experiència, quins són els principals indicadors d’alerta per detectar transaccions sospitoses? Com haurien d’abordar-los les empreses?
R: Alguns dels senyals més comuns inclouen inconsistències en les dades proporcionades pels clients, transaccions que no s’ajusten al seu perfil econòmic, operacions recurrents just per sota dels llindars de report, i moviments de diners cap a jurisdiccions d’alt risc. Per abordar aquests riscos, les empreses han de combinar tecnologies de monitoratge avançades amb equips de professionals capacitats per analitzar ràpidament les anomalies i prendre decisions informades en temps real.
P: Una pregunta que hem plantejat a altres entrevistats: Es pot ser un professional del compliment eficaç sense tecnologia?
R: Avui dia, la tecnologia és indispensable per gestionar la complexitat del compliment normatiu. No només permet automatitzar tasques repetitives, sinó que també facilita anàlisis que, encara que senzills per a un expert, es tornen inassumibles pel volum d’informació. Els sistemes innovadors eliminen esforços innecessaris i permeten que els professionals es concentrin en els casos que realment requereixen criteri humà, responsabilitat i compromís. La tecnologia potencia la feina, però no substitueix l’experiència ni la presa de decisions estratègiques.
P: Com s’aconsegueix equilibrar un procés KYC rigorós amb una experiència d’usuari fluida i sense friccions?
R: La clau està a adoptar un enfocament dual: d’una banda, és essencial que els professionals optimitzin els processos KYC utilitzant tecnologia avançada i procediments simplificats per minimitzar l’impacte en l’usuari. De l’altra, les institucions han d’educar els clients sobre la importància d’aquests controls, destacant que no són una invasió de la privacitat ni una restricció, sinó un mecanisme essencial per garantir la integritat del sistema financer.
El blanqueig de capitals és un problema greu que desestabilitza l’economia i la societat. Per això, els processos KYC han de ser vistos com una eina de protecció tant per als individus com per al sistema en el seu conjunt. Conscienciar sobre la seva rellevància pot transformar el compliment normatiu en una responsabilitat compartida i significativa.
P: Des de la teva perspectiva, quins sectors —tant emergents (blockchain, cripto) com tradicionals (immobiliari, assegurances)— són més vulnerables al blanqueig de capitals?
R: Els sectors tradicionals com la banca, les assegurances i el joc han estat històricament propensos al blanqueig de capitals, tot i que també són els més preparats per combatre’l gràcies a la creixent quantitat de reportatges d’operacions sospitoses.
Tanmateix, hi ha indústries menys regulades o més reticents a implementar mesures preventives. Per exemple, els sectors legal i comptable —on operen advocats i assessors fiscals— solen mostrar resistència davant certes obligacions normatives. També àmbits com l’entreteniment, el cinema i l’esport gestionen fluxos financers difícils de rastrejar, convertint-se en objectius atractius per a activitats il·lícites. És crucial reforçar la supervisió i la conscienciació en aquests sectors.
P: Un entrevistat anterior va esmentar que la formació contínua és fonamental per a un Compliance Officer. Hi estàs d’acord?
R: Absolutament. En un entorn regulador en constant evolució, la formació contínua és imprescindible per a qualsevol professional del compliment normatiu. Ho veig cada dia: les regulacions canvien constantment per adaptar-se a nous desafiaments.
P: Mirant al futur, cap a on es dirigeixen els processos KYC en els pròxims 5-10 anys? Quines tendències emergents preveus?
R: El futur apunta cap a una major automatització i la integració de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial i blockchain, la qual cosa permetrà processos més segurs, transparents i eficients. No obstant això, la responsabilitat última seguirà sent humana, i l’equilibri entre tecnologia i supervisió professional serà fonamental per garantir un control eficient sense perdre la capacitat de judici en situacions complexes.
Didit News