En aquesta pàgina
Key takeaways
Indonèsia es posiciona com una potència econòmica digital al sud-est asiàtic amb un ecosistema empresarial dinàmic, 196 milions d’usuaris d’internet i projeccions per assolir un valor de mercat de 124.000 milions de dòlars per al 2025.
El compliment de KYC i AML és essencial per protegir l’economia digital d’Indonèsia, recolzat per un marc legal robust que inclou les Lleis 8 de 2010, 5 de 2018 i 3 de 2011, alineades amb els estàndards del FATF.
La verificació d’identitat afronta desafiaments únics a Indonèsia degut a la seva diversitat geogràfica i demogràfica, amb documents nacionals uniformes com el KTP i KITAS/KITAP, però amb variacions regionals significatives en les llicències de conduir.
Didit ofereix solucions innovadores per a la verificació d’identitat a Indonèsia, combinant intel·ligència artificial, reconeixement facial i AML Screening per garantir el compliment normatiu, l’adaptabilitat i l’eficiència operativa en un mercat complex.
Indonèsia s’ha consolidat com una potència econòmica digital al sud-est asiàtic gràcies a un ecosistema empresarial dinàmic i en clara expansió. El país ha experimentat un creixement financer importantíssim, i s’espera que el seu valorari arribi als uns 124.000 milions de dòlars per al 2025. Tot això, gràcies a les més de 2.000 startups que impulsen amb la seva tasca la innovació tecnològica al país.
Un dada reveladora és que entre 2018 i 2022, l’adopció de serveis d’e-KYC per a noves comptes bancàries es va disparar del 20% al 60%, reflectint una transformació digital accelerada. Actualment, Indonèsia compta amb 196 milions d’usuaris d’internet, representant el 73,7% de la seva població.
En aquest context, complir amb la normativa en matèria de coneixement del client i blanqueig de capitals és clau per garantir la integritat del sistema financer local i internacional. Els estrictes estàndards de KYC i AML a Indonèsia ajuden a protegir l’economia digital del país.
Indonèsia ha fet passos significatius en el seu compromís internacional amb la transparència financera. El país es va convertir oficialment en membre de ple dret del Grup d’Acció Financer Internacional (FATF) el 27 d’octubre de 2023, consolidant la seva posició com un actor responsable en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme.
Malgrat tot, els proveïdors de KYC i AML a Indonèsia no ho tenen fàcil: la complexitat geogràfica i demogràfica del país (un arxipèlag de més de 17.000 illes amb una població diversa) afegeix capes addicionals de desafiament als processos de verificació d’identitat. Mentre que el Kartu Tanda Penduduk (KTP), el document nacional d’identitat indonesi, és uniforme a nivell nacional, altres documents com les llicències de conduir poden variar significativament per regió. Això posa de manifest la necessitat de comptar amb solucions tecnològiques avançades, adaptables i, sobretot, assequibles.
Indonèsia ha desenvolupat un sòlid marc legal per combatre el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme. Aquest sistema normatiu s’ha construït minuciosament per alinear-se amb els estàndards del Grup d’Acció Financer (FATF), consolidant un ecosistema de compliment robust però dinàmic.
L’arquitectura reguladora en matèria de KYC i AML a Indonèsia es basa en un conjunt de lleis fonamentals que estableixen els principis i mecanismes per prevenir activitats financeres il·legals. L’objectiu d’aquestes normes no és només sancionar, sinó també prevenir i educar la població sobre **els riscos del blanqueig de diners.**
La Llei Número 8 de 2010 constitueix la pedra angular de la normativa AML a Indonèsia. Aquesta normativa defineix amb precisió els delictes de blanqueig de diners, estableix les institucions obligades a complir els procediments de KYC i determina les sancions per a qui no compleixi la regulació.
Entre els seus aspectes més destacats, la llei obliga 21 tipus d’institucions a implementar procediments de verificació, des de bancs fins a cases d’entesa, passant per empreses d’assegurances i proveïdors de serveis de pagament electrònic.
La Llei Número 5 de 2018 va representar un punt d’inflexió en el sistema de compliment indonesià. Aquesta normativa va ampliar els mecanismes de control, introduint requisits més estrictes per a la identificació de clients i la detecció de transaccions sospitoses.
La llei va establir procediments més rigorosos per a la deguda diligència del client, exigint a les institucions financeres una avaluació de risc més profunda i contínua.
La Llei Número 3 de 2011 va definir els mecanismes de coordinació entre les diferents agències governamentals responsables de la prevenció del blanqueig de diners. Aquesta normativa va enfortir especialment el rol del PPATK (Centre d’Informes i Anàlisi de Transaccions Financeres) com a organisme central d’intel·ligència financera.
La llei va establir protocols clars per a l’intercanvi d’informació entre institucions, millorant significativament la capacitat de detecció i prevenció d’activitats financeres irregulars.
A més d’aquestes lleis fonamentals, Indonèsia compta amb regulacions específiques emeses pel Banc d’Indonèsia i l’Autoritat de Serveis Financers (OJK) que detallen els procediments concrets d’implementació de KYC i AML en diferents sectors.
L’evolució d’aquest marc legal reflecteix el compromís d’Indonèsia amb la transparència financera internacional, un aspecte crucial per atraure inversió estrangera i consolidar la seva posició com a economia digital emergent.
La verificació documental a Indonèsia suposa un desafiament complex per a les solucions de KYC que operen al país. Tot i comptar amb documents clau uniformes a nivell nacional, com el Kartu Tanda Penduduk (KTP) i el permís de residència (KITAS/KITAP), la diversitat geogràfica de l’arxipèlag (més de 17.000 illes) i la riquesa cultural (més de 300 grups ètnics) afegeixen desafiaments únics, especialment en la validació d’altres documents complementaris com les llicències de conduir.
Algunes particularitats administratives sí que varien per regió, especialment en documents com les llicències de conduir, que poden presentar diferències significatives en disseny i tecnologia entre Java, Sumatra o Bali. Aquest context fragmentat desafia els proveïdors de solucions de verificació d’identitat.
La identificació a Indonèsia es basa en quatre documents principals: Kartu Tanda Penduduk (KTP), passaport, llicència de conduir i permís de residència. Cadascun representa un nivell diferent de verificació i seguretat.
Kartu Tanda Penduduk (KTP): El document nacional
El KTP és el document d’identitat nacional indonesià, obligatori per a tots els ciutadans majors de 17 anys o casats. Aquest document representa el nucli del sistema d’identificació del país, amb característiques de seguretat que han evolucionat significativament en els darrers anys.
Les versions més recents del KTP incorporen tecnologies avançades com:
Passaport indonesià: Estàndard internacional
El passaport indonesià compleix amb els estàndards de l’ICAO (Organització de l’Aviació Civil Internacional), cosa que garanteix el seu reconeixement global. Les últimes generacions inclouen:
Llicència de conduir: Variabilitat regional
Les llicències de conduir a Indonèsia estan regulades a nivell nacional, amb categories i normatives uniformes en totes les regions. No obstant això, algunes províncies han avançat més en la implementació de tecnologies com els xips RFID o sistemes digitalitzats, mentre que altres mantenen formats tradicionals. Aquestes diferències no afecten la validesa ni els requisits de les llicències.
Permís de residència: Documentació especial
Per a estrangers, el permís de residència indonesià (KITAS/KITAP) representa un document amb característiques de seguretat específiques, dissenyat per al control migratori i la verificació d’identitat.
L’evolució tecnològica d’aquests documents reflecteix el compromís d’Indonèsia amb la modernització dels seus sistemes d’identificació, adaptant-se als estàndards internacionals de verificació i seguretat.
Didit arriba a Indonèsia per revolucionar el compliment normatiu en matèria de KYC i AML. Som el primer i únic proveïdor del mercat capaç d’oferir una solució de verificació d’identitat gratuïta, il·limitada i adaptada a la realitat indonesiana. Gràcies a això, som capaços de redefinir els conceptes de compliance al país.
El nostre sistema combina la tecnologia més avançada en qüestió de verificació de documents, reconeixement facial i AML Screening sense comprometre l’experiència de l’usuari ni obligar les institucions a afrontar alts costos.
Per a la verificació de documents, Didit utilitza algoritmes d’intel·ligència artificial adaptats al mercat indonesià. La nostra tecnologia permet detectar inconsistències, extreure la informació clau i garantir l’autenticitat dels documents d’identitat en un context tan complicat com el indonesià. En aquest enllaç pots saber més sobre la verificació de documents.
La següent fase és el reconeixement facial. Oferim diferents models potenciats amb algoritmes personalitzats per adaptar-se a la diversitat ètnica i geogràfica d’Indonèsia. Gràcies al nostre test de vivència, assegurem que qui es verifica és realment qui diu ser. Et comptem més sobre la nostra solució de detecció de vida.
Per a assegurar el compliment normatiu en matèria de prevenció del blanqueig de diners a Indonèsia, Didit ofereix un servei d’AML Screening amb verificacions en temps real. Realitzem consultes contra més de 250 conjunts de dades internacionals. Descobreix la nostra eina d’AML Screening.
D’aquesta manera, Didit és capaç de verificar la següent documentació a Indonèsia:
Cada document es processa considerant les seves característiques úniques, des de les mesures de seguretat fins a les variacions regionals.
En resum, Didit transforma els desafiaments de verificació d’identitat a Indonèsia, oferint:
Estàs preparat per transformar els desafiaments del compliment normatiu a Indonèsia? Amb Didit, el futur del compliance ja és aquí.
Didit News