El límit de pagament en efectiu de 10.000 EUR de la UE a partir de juliol de 2027: a qui obliga
Des del 10 de juliol de 2027, la UE limita els pagaments en efectiu a 10.000 EUR. A qui afecta el límit actual per país, la norma d'identificació de 3.000 EUR i com actuar. Més informació sobre AMLR i AMLA.
En resum
El límit d'efectiu de la UE de 10.000 EUR s'aplica a partir del 10 de juliol de 2027 a qualsevol persona que comercialitzi béns o presti serveis: una empresa no pot acceptar ni fer un pagament en efectiu superior a aquesta quantitat, ja sigui en una sola transacció o en terminis vinculats.[1] No cobreix els pagaments entre particulars, i els límits nacionals inferiors es mantenen.[1]
- 10.000 EUR és el sostre de la UE per al pagament en efectiu en el comerç (Article 80).
- 3.000 EUR és la quantitat en efectiu a partir de la qual un subjecte obligat ha d'identificar i verificar el client (Article 19(4)).
- Els límits nacionals inferiors, com ara 1.000 EUR a França, continuen aplicant-se.[1][5]
El Reglament contra el blanqueig de capitals (AMLR), Reglament (UE) 2024/1624, estableix un sostre únic per al pagament en efectiu a tota la UE. El límit d'efectiu de l'AMLR es troba a l'Article 80 i afecta a totes les empreses que venen béns o serveis, i a qualsevol pagament en efectiu que un client els faci.[1]
El reglament no prohibeix el pagament en efectiu, no afecta el que dues persones privades es paguen entre elles, i no substitueix els límits inferiors que molts països ja tenen.[1] Per a tot el reglament, vegeu AMLR explicat.
Què diu el límit d'efectiu de la UE de 10.000 EUR
El primer paràgraf de l'Article 80 conté tota la norma.
Article 80(1)Reglament (UE) 2024/1624
"Les persones que comercialitzin béns o prestin serveis només podran acceptar o efectuar un pagament en efectiu fins a una quantitat de 10 000 EUR o l'equivalent en moneda nacional o estrangera, tant si la transacció es realitza en una sola operació com en diverses operacions que semblin vinculades."
Font: EUR-Lex, Reglament (UE) 2024/1624[1]
El límit vincula ambdues parts: una empresa no pot acceptar ni fer un pagament en efectiu superior a aquest, en cap moneda.[1]
El reglament s'aplica a partir del 10 de juliol de 2027, de manera que el límit de la UE encara no està en vigor. Fins aleshores, la legislació nacional decideix.[1]
- 9 de juliol de 2024En vigorL'AMLR entra en vigor.
- 10 d'octubre de 2024NotificatEls Estats membres informen la Comissió sobre els límits inferiors existents.
- 10 de juliol de 2027AplicacióEl límit de 10.000 EUR vincula els comerciants de tota la UE.
- 10 de juliol de 2030RevisióInforme de la Comissió sobre l'ajust del límit.
Les dates del límit d'efectiu, dels Articles 80, 88 i 90 de l'AMLR.[1]
A qui vincula el límit i a qui no
El límit vincula "les persones que comercialitzen béns o presten serveis". Aquest grup és molt més ampli que els subjectes obligats de l'Article 3: un comerciant fora de les normes contra el blanqueig de capitals encara està subjecte al límit de diners en efectiu.[1]
Vinculats pel límit
Comerç
- Una empresa que ven béns
- Una empresa o professional que presta serveis
Article 80(1) AMLR
Fora del límit
Particulars i caixer bancari
- Pagaments entre persones físiques que no actuen en qualitat professional
- Pagaments o dipòsits a les oficines de bancs i proveïdors de pagament
Article 80(4) AMLR
Article 80(4)Reglament (UE) 2024/1624
"El límit a què es refereix el paràgraf 1 no s'aplicarà a: (a) els pagaments entre persones físiques que no actuïn en la seva capacitat professional; (b) els pagaments o dipòsits realitzats a les oficines d'entitats de crèdit, emissores de diners electrònics [...] i proveïdors de serveis de pagament [...]."
Font: EUR-Lex, Reglament (UE) 2024/1624[1]
Vendre un cotxe usat a un veí per EUR 12.000 en efectiu queda fora de l'Article 80 si cap de les parts actua en la seva capacitat professional. El mateix cotxe comprat a un concessionari hi queda inclòs.[1] Les normatives nacionals poden diferir, així que comproveu la normativa del vostre país.
Els dipòsits en efectiu en un banc no tenen límit, però els dipòsits superiors al límit "s'han de comunicar a la UIF", la unitat d'intel·ligència financera.[1]
Els Estats membres han de prendre "mesures adequades, inclosa la imposició de sancions" contra els professionals sospitosos d'una infracció. El reglament no estableix cap import de la UE.[1]
Pagaments vinculats: dividir la factura no eludeix el límit
El límit s'aplica "tant si la transacció es realitza en una sola operació com en diverses operacions que semblin vinculades".[1]
L'Article 80 no estableix cap nombre de dies. L'Article 2(1), punt (20), de l'AMLR defineix les transaccions vinculades com "dues o més transaccions amb un origen, destinació i propòsit idèntics o similars, o altres característiques rellevants, durant un període específic".[1][3]
Exemple
Un client encarrega una cuina de EUR 14.000 i ofereix dos pagaments en efectiu de EUR 7.000, amb una setmana de diferència. Mateix comprador, mateix venedor, mateix propòsit: les operacions semblen vinculades i compten com a EUR 14.000. El comerciant hauria de demanar una transferència o una targeta. Això és una il·lustració, no una resolució.
L'Autoritat de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (AMLA) va anunciar el seu esborrany final de les normes tècniques reguladores (RTS) sobre transaccions vinculades l'1 d'octubre de 2026.[4] Aquestes estableixen un període específic només per a la remesa de diners, el canvi de moneda i el canvi de criptoactius: dues o més transaccions ocasionals en el termini d'un mes.[3] Estan redactades per als llindars de l'Article 19, no estableixen cap període per als comerciants de béns i són un esborrany final, no una llei.[2][3] Consulteu les normes finals de l'AMLA.
Límit d'efectiu per país: els límits nacionals inferiors es mantenen
EUR 10.000 és un sostre. Els Estats membres "poden adoptar límits inferiors prèvia consulta amb el Banc Central Europeu", i els límits nacionals inferiors existents "continuaran aplicant-se".[1]
La taula mostra els límits actuals, tal com es van llegir el 2 d'octubre de 2026. La darrera columna indica si la xifra prové d'una pàgina oficial nacional o d'una font secundària (una associació professional, un bufet d'advocats o la premsa). Confirmeu les files secundàries amb l'autoritat nacional.
| País | Límit d'efectiu actual | Font de la xifra |
|---|---|---|
| Grècia | EUR 500 o més s'han de fer a través d'un banc | Secundària, segons Taxheaven[14] |
| França | EUR 1.000 per a un resident que paga un professional | Oficial: Service-Public[5] |
| Espanya | EUR 1.000 o més prohibit quan una empresa o un professional sigui part | Secundària, segons El Confidencial[10] |
| Bèlgica | 3.000 EUR | Oficial: Banc Nacional de Bèlgica[6] |
| Països Baixos | Prohibit 3.000 EUR o més per a béns | Oficial: Rijksoverheid[7] |
| Portugal | 3.000 EUR o més prohibits; 10.000 EUR per a particulars no residents | Oficial: Banc de Portugal[8] |
| Itàlia | 5.000 EUR | Secundària, segons Confcommercio[11] |
| Dinamarca | Els comerciants no poden rebre 15.000 DKK o més en efectiu | Secundària, segons Dansk Erhverv[12] |
| Polònia | 15.000 PLN per a pagaments entre empreses | Secundària, segons GT Akademia[13] |
| República Txeca | 270.000 CZK | Secundària, segons AK Schejbal[15] |
| Romania | Límits empresarials segons la Llei 70/2015, molts per sota de 10.000 EUR | Secundària, segons Adevărul[16] |
| Suècia | Sense límit general; els comerciants que gestionen efectiu de 5.000 EUR o més estan subjectes a la llei nacional | Oficial: Guia de la Policia Sueca[9] |
| Alemanya | Sense límit general | Secundària, segons tagesschau[17] |
| Àustria, Irlanda, Luxemburg | Sense límit legal | Secundària, segons el Centre Europeu del Consumidor Alemanya[18] |
Nota
Un límit nacional té el seu propi abast i excepcions, així que cal llegir la norma, no només el número. Per als països no llistats, no hem trobat una font prou sòlida per imprimir una xifra.
La regla dels 3.000 EUR: quan s'ha d'identificar un client en efectiu
3.000 EUR no és un segon límit d'efectiu. Activa la diligència deguda del client i vincula els subjectes obligats, no qualsevol botiga.[1]
Article 19(4)Reglament (UE) 2024/1624
"No obstant el que disposa el punt b) de l'apartat 1, els subjectes obligats aplicaran almenys les mesures de diligència deguda del client a què es refereix el punt a) de l'apartat 1 de l'article 20 quan realitzin una transacció ocasional en efectiu per un import d'almenys 3 000 EUR, o l'equivalent en moneda nacional, tant si la transacció es realitza en una sola operació com mitjançant operacions vinculades."
Font: EUR-Lex, Reglament (UE) 2024/1624[1]
| Paraules a l'article | Què signifiquen al taulell |
|---|---|
| Subjectes obligats | Només els negocis enumerats a l'article 3, com ara els comerciants de béns de gran valor. Un minorista ordinari no està a la llista.[1] |
| Almenys l'article 20(1), punt (a) | Identificar el client i verificar la identitat.[1] |
| Transacció ocasional en efectiu | Una venda en efectiu fora d'una relació comercial.[3] |
| Almenys 3.000 EUR, transaccions vinculades | 3.000 EUR s'inclouen, i les quotes s'afegeixen. |
Identificar significa recollir el conjunt de dades de l'article 22: tots els noms i cognoms, lloc i data completa de naixement, nacionalitats, el número d'identificació nacional si escau i el lloc de residència habitual.[1] Verificar significa comprovar-ho amb un document d'identitat, passaport o equivalent, o mitjançant identificació electrònica (eID) segons el reglament eIDAS amb un nivell d'assegurament substancial o alt.[1] Vegeu verificació d'identitat AMLR.
La verificació es realitza abans de dur a terme la transacció ocasional. Si no es pot completar, el comerciant ha de renunciar a la transacció i considerar un informe a la FIU.[1]
L'article 19(4) afegeix que la regla dels 3.000 EUR "no s'aplicarà quan els Estats membres tinguin establert [...] un límit als pagaments en efectiu de gran quantia de 3.000 EUR o menys", excepte per als pagaments o dipòsits realitzats a les instal·lacions d'entitats de crèdit, emissors de diners electrònics i proveïdors de serveis de pagament.[1]
A partir de 10.000 EUR, qualsevol transacció ocasional, en efectiu o no, activa la diligència deguda completa del client per a un subjecte obligat.[1] L'esborrany final de l'AMLA no afegeix llindars inferiors.[2]
Quins comerciants de béns de gran valor esdevenen subjectes obligats
L'article 3 inclou les persones que comercien, com a activitat professional regular o principal, amb metalls i pedres precioses o amb béns de gran valor, a més dels que comercien o intermedien amb béns culturals.[1]
| Comerciant de | En l'àmbit quan | Base |
|---|---|---|
| Joieria, articles d'or o plata | Valor superior a 10.000 EUR | Annex IV(1) |
| Rellotges i joies | Valor superior a 10.000 EUR | Annex IV(2) |
| Vehicles de motor | Preu superior a 250.000 EUR | Annex IV(3) |
| Aeronaus i embarcacions | Preu superior a 7.500.000 EUR | Annex IV(4), (5) |
| Metalls i pedres precioses | Or, plata, platí i cinc metalls més enumerats; diamant, robí, safir, maragda | Art. 3(3)(e), Annex V |
| Béns culturals | Transacció o transaccions vinculades d'almenys 10.000 EUR | Art. 3(3)(i) |
Comerciants que esdevenen subjectes obligats en virtut de l'article 3, apartat 3, de l'AMLR.[1]
Un concessionari que ven cotxes de 30.000 EUR no és un subjecte obligat segons l'AMLR, de manera que la norma dels 3.000 EUR no s'aplica a aquest concessionari. El límit d'efectiu sí.[1]
Els comerciants de béns de gran valor també han de declarar les vendes amb finalitats no comercials de vehicles de motor d'almenys 250.000 EUR, i d'embarcacions o aeronaus d'almenys 7.500.000 EUR (article 74).[1] Els deures per sector es troben a la llista de comprovació de l'AMLR per subjecte obligat.
Al taulell: què fa un comerciant amb un pagament en efectiu
Els dos números es combinen en una sola decisió a la caixa.
1Suma l'efectiu
Compta cada pagament que sembla vinculat a la mateixa venda.
On s'acaba el total en efectiu
No l'acceptis en efectiu
Per sobre de 10.000 EUR o del teu límit nacional inferior: demana una transferència o una targeta.
Subjecte obligat: identifica primer
Verifica la identitat abans de la venda. Altres comerciants accepten el pagament.
Accepta el pagament
La quantitat per si sola no activa cap identificació segons l'AMLR.
2Conserva el registre
Un subjecte obligat conserva el registre d'identitat durant cinc anys.
Flux de decisió per a una venda en efectiu, dels articles 19(4), 77 i 80 de l'AMLR.[1]
Un comerciant que no és un subjecte obligat té un deure de l'AMLR al taulell: respectar el límit. Per a un subjecte obligat, la sospita preval sobre qualsevol quantitat: la diligència deguda s'aplica "independentment de qualsevol derogació, exempció o llindar".[1]
Què necessita un petit comerciant en la pràctica
Un joier amb dos empleats té el mateix deure que una gran empresa. La llista és curta.
- Coneix el teu límit: 10.000 EUR o el límit nacional inferior.[1]
- Decideix si ets un subjecte obligat, utilitzant l'article 3 i l'Annex IV.[1]
- Identifica i verifica el client abans d'una venda en efectiu de 3.000 EUR o més.[1]
- Registra el que has verificat i el que has decidit, amb els documents de suport.[1]
- Conserva el registre durant cinc anys des de la transacció i, a continuació, suprimeix les dades personals.[1]
Els cinc anys també es compten des d'un rebuig, de manera que una venda que no es va realitzar igualment deixa un registre per conservar.[1] A la pràctica, un petit comerciant necessita dues coses: una comprovació que es faci en minuts mentre el client espera, i un registre que encara es pugui trobar al quart any.
La identificació és una línia d'una llista més llarga. Un subjecte obligat també necessita una avaluació de riscos, polítiques escrites i un oficial de compliment.[1]
Com Didit ajuda un comerciant sense equip de compliment
Didit proporciona a un petit comerciant el pas d'identificació com un flux allotjat: el client obre un enllaç en un telèfon, captura el document d'identitat i fa una concordança facial, i el comerciant rep el resultat i el registre. El mapa de l'article es troba a la pàgina de la solució AMLR.
El preu és per comprovació: una comprovació d'identitat completa costa 0,33 $, la detecció AML de sancions i llistes de persones amb exposició política (PEP) costa 0,20 $, i la supervisió continuada costa 0,07 $ per persona i any. Comença gratuïtament i consulta els preus. Els registres de sessió es conserven durant el període que configuris, d'1 mes a 10 anys, amb supressió a petició. La configuració es troba a la guia de l'AMLR a la documentació.
Didit proporciona
- Una comprovació d'identitat allotjada: captura de documents, prova de vida i concordança facial
- Més de 14.000 tipus de documents de més de 220 països i territoris
- Detecció de sancions i PEP com a pas opcional
- El registre de cada comprovació, amb la retenció que tu estableixis
Roman amb tu
- Saber si ets un subjecte obligat
- Respectar el límit d'efectiu a la caixa
- La decisió de realitzar la transacció
- La comunicació a la UIF i el propi deure de registre
Didit t'ajuda a complir amb el deure d'identificació; no el trasllada. Un subjecte obligat que subcontracta una tasca "continuarà sent plenament responsable" d'aquesta.[1] Consulta què et permet subcontractar l'article 18.
Identifica un client en efectiu en minuts
Envia un enllaç, obtén una identitat verificada i un registre emmagatzemat, i paga per comprovació.
Punts clau
- A partir del 10 de juliol de 2027, els comerciants de béns i serveis podran acceptar o realitzar pagaments en efectiu només fins a 10.000 EUR.
- Els pagaments entre particulars i els dipòsits en bancs queden fora del límit.
- Els límits nacionals inferiors continuen aplicant-se: consulteu el límit d'efectiu per país.
- 3.000 EUR és un activador d'identificació per als subjectes obligats, no un límit d'efectiu.
- Un comerciant obligat conserva el registre d'identitat durant cinc anys i, posteriorment, elimina les dades personals.
Preguntes freqüents
La UE prohibeix els pagaments en efectiu superiors a 10.000 EUR?
No. L'article 80 de l'AMLR limita els pagaments en efectiu a 10.000 EUR només per a les persones que comercien amb béns o presten serveis. Els pagaments entre particulars que no actuen en qualitat professional en queden exclosos, igual que els dipòsits bancaris.
Quan entra en vigor el límit de 10.000 EUR en efectiu?
El 10 de juliol de 2027, data a partir de la qual s'aplica l'AMLR. Fins aleshores, decideixen les normes nacionals sobre efectiu.
El límit d'efectiu és el mateix a tots els països de la UE?
No. 10.000 EUR és el límit màxim de la UE. Els Estats membres poden adoptar límits inferiors, i els límits inferiors existents continuen aplicant-se. França, per exemple, limita un pagament en efectiu a un professional a 1.000 EUR, segons Service-Public.
Quina diferència hi ha entre els llindars de 10.000 EUR i 3.000 EUR?
10.000 EUR és el límit màxim per a un pagament en efectiu en el comerç segons l'article 80. 3.000 EUR és el nivell en què un subjecte obligat ha d'identificar i verificar el client per a una transacció ocasional en efectiu segons l'article 19(4).
He de mostrar el meu DNI per pagar 3.000 EUR o més en efectiu?
Només quan el venedor és un subjecte obligat segons l'article 3, com ara un comerciant de béns de gran valor. Aquest venedor ha d'identificar-lo i verificar la seva identitat abans de la venda. Un minorista ordinari no té aquest deure segons l'AMLR.
Puc dividir un pagament en efectiu en quantitats més petites per mantenir-me per sota del límit?
No. El límit cobreix una sola operació i diverses operacions que semblin vinculades, de manera que els pagaments a terminis per la mateixa compra se sumen. L'article 80 no estableix cap nombre de dies.
Encara puc dipositar més de 10.000 EUR en efectiu al meu banc?
Sí. Els pagaments i dipòsits a les instal·lacions d'entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament queden fora del límit. Els dipòsits superiors a aquest límit es comuniquen a la unitat d'intel·ligència financera.
Què passa amb un comerciant que accepta efectiu per sobre del límit?
Això depèn del país. L'article 80(5) exigeix als Estats membres que adoptin mesures apropiades, incloses sancions, contra els professionals sospitosos d'incompliment. L'AMLR no estableix cap import de la UE.
Fonts
- Reglament (UE) 2024/1624 (AMLR), EUR-Lex, Diari Oficial de 19 de juny de 2024. Articles 3, 19, 20, 21, 22, 23, 74, 77, 80, 88 i 90, Annexes IV i V.
- Informe final, projecte d'RTS segons l'article 19(9) AMLR, AMLA, anunciat l'1 d'octubre de 2026. Projecte final, no adoptat.
- Fitxa informativa sobre els RTS segons l'article 19(9) AMLR, AMLA.
- AMLA finalitza els estàndards clau per al sector privat, nota de premsa d'AMLA, 1 d'octubre de 2026.
- Paiement en espèces, Service-Public (França), oficial.
- Restricció de l'ús d'efectiu, Banc Nacional de Bèlgica, oficial.
- Prohibició de pagaments en efectiu a partir de 3.000 EUR, Rijksoverheid (Països Baixos), oficial.
- Aceitação como meio de pagamento, Banco de Portugal, oficial.
- Orientació per a comerciants de diners en efectiu sobre blanqueig de capitals, Policia Sueca, oficial.
- El Confidencial, 20 d'agost de 2026 (Espanya), secundària.
- Tetto al contante, Confcommercio (Itàlia), secundària.
- Kontantforbudsgrænsen nedsættes til 15.000 kr., Dansk Erhverv (Dinamarca), secundària.
- Przepisy AML, GT Akademia (Polònia), secundària.
- Taxheaven (Grècia), secundari.
- AML 2027, part 5, AK Schejbal (República Txeca), secundari.
- Adevărul (Romania), secundari.
- tagesschau (Alemanya), secundari.
- Límits de pagament en efectiu a Europa, Centre Europeu del Consumidor Alemanya, secundari.
Si sou un comerciant obligat, el pas d'identificació és la part a configurar abans de juliol de 2027. La pàgina de solució AMLR mostra com cada comprovació es correspon amb el seu article.
Configureu la vostra comprovació de mostrador abans de juliol
Configureu la comprovació d'identitat que requereixen les vostres vendes i conserveu l'evidència de cadascuna.
Articles relacionats
- El límit de pagament en efectiu de 10.000 EUR de la UE a partir de juliol de 2027: a qui obliga
- Software AMLR: què desenvolupar, què comprar i el seu cost
- Verificació d'identitat AMLR: eID primer, documents com a alternativa
- AMLR i cartera EUDI: quan s'ha d'acceptar i què queda per fer
- AMLR per a criptoactius: què han de verificar els proveïdors de serveis de criptoactius
- Llista de control de l'AMLR per a subjectes obligats, amb l'article darrere de cada línia